Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
circuit tancat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de transmissió d’imatges de televisió en el qual la cambra de presa de vistes és connectada al receptor mitjançant un cable coaxial.
Aquests sistemes tenen diverses aplicacions, com, per exemple, vigilància de trens, circulació en carreteres i autopistes, aeroports, sales d’operacions, etc
identificació de radiofreqüència
Sistema d’emmagatzematge i recuperació d’informació de manera remota, fent servir etiquetes, a les quals s’accedeix mitjançant ones de ràdio.
Es fa servir per a etiquetar productes en els comerços, maletes als aeroports o mercaderies als magatzems Així, l’escaneig remot d’un magatzem on els productes porten una etiqueta RFID permet saber quins productes hi ha emmagatzemats
aeròdrom
Transports
Zona de terreny o d’aigua, proveïda o no d’edificis i d’altres instal·lacions, utilitzada per a l’envol i l’aterratge o l’amaratge d’aeronaus.
El mot aeròdrom, aplicat primitivament a qualsevol camp d’aviació, és emprat, després de la generalització de les línies aèries, per a designar, bé aquells camps que no tenen un tràfic regular, bé les installacions dels aeroports utilitzades per al servei de les aeronaus
hotspot
Electrònica i informàtica
Zona de cobertura d’un o més punts d’accés d’una xarxa d’àrea local sense fils (WLAN) situat en un espai públic i amb una densitat d’usuaris potencials especialment elevada.
Aquests hotspots , o punts calents, fan servir normalment tecnologia Wi-Fi per a donar accés a Internet als seus usuaris, ja sigui de manera gratuïta, o bé amb alguna forma de pagament, en entorns públics tals com terminals d’aeroports, centres comercials, hotels, etc
ceilòmetre
Meteorologia
Instrument emprat per a mesurar l’altura dels núvols, determinant-ne així el sostre.
Consisteix bàsicament en un emissor de feixos lluminosos o de làser i un receptor que determina la distància recorreguda des del moment d’emissió pel feix reflectit en la capa de núvols És emprat per a la determinació de la visibilitat i de les condicions meteorològiques dels aeroports
carta aeronàutica
Transports
Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.
És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc
balisa
Transports
Senyal, visible o invisible, que marca una ruta aèria o defineix les àrees d’estacionament, maniobra i aterratge o qualsevol altra circumstància en un aeroport.
Són balises els radiofars radiofar, les radiobalises, les balises d’obstacles indicadores del perill per obstrucció de pistes i els senyals lluminosos dels aeroports Aquests darrers, anomenats balises lluminoses , consisteixen en una successió de llums antiboira disposats de manera que el conjunt només és visible en la forma establerta l’única que, en cada cas, permet un aterratge correcte quan l’avió s’hi apropa en la direcció adequada, i que poden estendre's fora de la pista, a manera de prolongació, bo i indicant-la
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
aeroport

Elements d’un aeroport: 1, torre de control; 2, pistes; 3, terminal de càrrega; 4, mòdul d’embarcament; 5, terminal de passatge; 6 sala de pre-embarcament; 7, recollida d’equipatge; 8, accés i facturació
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures…
control d’aproximació
Transports
Servei dels aeroports que té cura del control dels avions que volen aterrar-hi o envolar-se.