Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lletra d’albarans
Escriptura i paleografia
Nom donat a l’escriptura gòtica cursiva castellana dels s. XIII i XIV per tal com hom la creia pròpia dels albarans.
De fet, és la cursiva normal que precedí la lletra cortesana
albarà
Agronomia
Bitllet de reg on és consignat el temps de la tanda o torn que pertoca a cada regant del riu de Montnegre a l’horta d’Alacant.
Els regants tenen dret a subhastar llurs albarans al mercat d’aigua que se celebra els diumenges de matí a la plaça de la vila de Sant Joan d’Alacant horta d’Alacant
intercanvi electrònic de dades
Electrònica i informàtica
Sistema de gestió de les transaccions electròniques entre empreses que mantenen un contacte comercial, que evita la necessitat de la transacció de documents sobre paper.
Alguns exemples d’aquestes transaccions són les factures, els albarans, les ordres de compra o els pagaments electrònics Inicialment, aquests intercanvis de dades es feien a través de les xarxes privades de cada empresa, incompatibles entre elles, i amb protocols estàndard sobre les transaccions entre aquestes xarxes Amb la popularització d’internet, han anat evolucionant cap a estàndards oberts de com s’han d’emmagatzemar les dades, i l’ús d’internet com a mitjà de comunicació i s’ha creat així el concepte de comerç electrònic global
albaraner | albaranera
Persona que té a càrrec seu el llibre dels albarans.
albaraner | albaranera
Encarregat de fer o de lliurar els albarans d’algun negoci o d’algun impost.
albarà
Un albarà del segle XIV
© Fototeca.cat
Història del dret
Cèdula, generalment de paper, acreditativa d’una ordre, concessió o provisió reial; era breu i portava la signatura o el segell del rei (lletra d’albarans).
matriu
Part d’un talonari (de bitllets de tramvia, entrades de cinema, albarans, etc) que resta un cop separat el taló que hom lliura al viatger, al concurrent, al client, etc.
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…