Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
bombarda

Bombardes soprano i contralt alemanyes i xeremia espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels instruments de tessitura greu de la família de les xeremies (xeremia), molt emprats a Europa entre els segles XIV i XVII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’aire lliure…
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat…
bitlletat | bitlletada

bitlletat
Heràldica
Dit de l’escacat quan els punts són en forma de bitlleta.
És usat a les armories angleses i alemanyes
prussianisme
Història
Caràcter de l’exèrcit prussià, basat en la despersonalització, l’obediència cega i la instrucció inflexible.
Imitat per molts militars estrangers, pels èxits bèllics de Prússia al s XIX, fou típic de les tropes alemanyes fins el 1945
ferro de llança
Heràldica
Moble, la forma ordinària del qual és la d’un ferro agut.
En algunes armes alemanyes i angleses té l’aspecte d’una corona antiga de tres raigs, per la qual cosa s’anomena coroneta alKronlein angcoronel
alemanya
Dansa i ball
Ball popular molt viu, de ritme ternari (compàs de 3/4) vigent als s. XVIII i XIX.
No sembla tenir cap relació amb la dansa alemanya de ritme binari que forma part de la suite Haydn, Mozart i Beethoven compogueren danses alemanyes El ritme d’aquesta dansa la fa semblant al vals
incús | incusa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit d’una moneda o medalla encunyada solament per una cara, de manera que l’anvers presenta la figura desitjada en relleu i, el revers, aquesta mateixa en negatiu.
Hom també les anomena bracteades Són batudes damunt de planxes de metall de poc gruix Aquesta tècnica fou freqüent en la fabricació de monedes medievals alemanyes A Catalunya foren batudes la major part de monedes eclesiàstiques pellofes i algunes sèries de moneda local
raça bergamasca
Ramaderia
Raça ovina d’origen italià, de triple aptitud (llet, llana i carn).
El seu aspecte recorda el de les races lleteres alemanyes, especialment la de Wilstermarch, amb la qual ha estat millorada té el cap de perfil convexilini el coll, el cos i les extremitats llargs la constitució òssia forta, i el tòrax, de poca profunditat La llana és de finor mitjana i cobreix el ventre i baixa fins als garrons La producció de llet és d’uns 300 litres cada sis mesos
coral
Música
Composició musical, especialment religiosa, destinada a ésser cantada en cor.
Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions
habitable
Urbanisme
Dit d’un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.
Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l’atenció sanitària, el sistema educatiu, l’oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat El conjunt d’aquestes condicions que fan habitable un entorn s’anomena habitabilitat d’aquest entorn Segons els diversos organismes que fan les valoracions, les ciutats més habitables són australianes, nord-americanes, del nord d’Europa, austríaques i alemanyes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina