Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
aliats
Història
Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia, a la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l’Eix a la Segona Guerra Mundial.
V
Lingüística i sociolingüística
Abreviatura de victòria, usat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Actualment hom sol indicar aquest símbol amb l’índex i amb el dit del mig
aliadòfil | aliadòfila
Partidari dels països aliats, durant les grans guerres del segle XX.
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
càntabre | càntabra
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica, a la zona muntanyosa de l’actual província de Santander i part oriental d’Astúries des del riu Sella fins al Nerbion.
Entre les tribus càntabres cal esmentar els aurins, còncans, coniscs, morecans, orgenomescs, tamàrics, vadinians i velegians Hom troba en els càntabres un element bàsic preindoeuropeu i un altre de cèltic o indoeuropeu antic Tenien una cultura agrícola primitiva de tipus matriarcal Són esmentats per primera vegada el 195 aC el 151 aC foren aliats dels vacceus contra els romans A les ordres d’Afrani feren la guerra a favor de Sertori Foren aliats dels aquitans en llur guerra contra Juli Cèsar i els darrers hispànics sotmesos a Roma les anomenades guerres càntabres ,…
bruci | brúcia
Història
Individu d’un poble que, procedent de la Itàlia central, habità el Bruci (Bruttium), actual Calàbria.
Aliats dels lucans, el 357 aC els brucis brutii formaren una forta confederació El 272 aC foren dominats pels romans, i, més tard, pel fet d’haver ajudat Anníbal, foren víctimes d’una dura repressió
mars | marsa
Història
Individu d’una població sabèl·lica situada a la vora del llac Fucino, al cor de la Màrsica.
Els marsis, que foren aliats dels romans des del 308 aC, s’hi rebellaren el 91 aC, i tingueren un paper important en la guerra social Mantingueren sempre el caràcter de poble fort i guerrer
matabele
Etnologia
Individu d’un poble zulú de llengua bantú que descendeix del grup, que, vers l’any 1820, s’instal·là entre els rius Limpopo i Zambezi (Rhodèsia) i absorbí la població autòctona.
Cap al 1840 fundaren el regne de Matabele Els britànics, que s’havien fet aliats 1887 dels matabeles quan els alemanys s’installaren a l’Àfrica del SW, els sotmeteren 1893, després d’una guerra de quatre anys
decúria
Història
Grup de deu soldats de cavalleria que cada tribu proporcionava a l’exèrcit romà.
Constituïa la desena part de la centúria La reforma militar de Mari eliminà la cavalleria ciutadana i la supli pels genets aliats Més tard, Cèsar convertí avalleria en exèrcit professional, i el decurió fou, pràcticament, equiparat al centurió