Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central…
àncora de l’almirallat
Transports
Àncora de cep, de ferro i mòbil, per tal de poder ésser plegada al llarg de la canya, i així facilitar l’estiba.
Té un angle de presa d’uns 115° És la representada en heràldica
conveni d’almirallat
Història
Militar
Conveni pel qual en cas de navegació en conserva els vaixells que hi prenien part no eren protegits per la marina de guerra, i era elegit un dels capitans d’aquelles naus per al govern de l’expedició.
Amb aquesta finalitat hom atorgava un document anomenat pòlissa d’almirallat
dret d’almirallat
Transports
Dret marítim
Dret introduït al s XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes
pòlissa d’almirallat
Transports
Història
Militar
Dret marítim
Document pel qual hom acreditava, d’acord amb les Ordinacions de l’Armada, l’elecció del capità que, amb el nom d’almirall, prenia el comandament de l’expedició en cas de navegar en conserva o en cas d’haver de coalitzar-se amb vista a la defensa mútua.
En el primer cas era lliurada per l’armador de la ruta en el segon, en què l’almirall era nomenat a la sort o de comú acord, la pòlissa era signada per tots els capitans a favor de l’elegit i per aquest a favor dels altres vaixells
àncora de cep
Àncora de cep
© fototeca.cat
Transports
Àncora amb una barra en la seva part superior, actualment de ferro o d’acer, col·locada en direcció perpendicular al pla determinat pels dos braços.
L’angle de presa ha de valer uns 115° Actualment aquest tipus d’àncora es troba en desús a causa, sobretot, de les dificultats que suposa la seva estiba En són models importants l’àncora de l’almirallat i l’àncora de Rodger
derroter
Transports
Llibre que informa de les característiques de la costa, els ports, la meteorologia i l’oceanografia, i també de dades que s’hi relacionen, d’importància per a la navegació (portolà).
Editades pels instituts hidrogràfics de cada país, les edicions més importants de derroters dels Països Catalans es deuen a l’almirallat britànic i a l’Instituto Hidrográfico de la Marina El 1981 fou iniciada la publicació d’una Guia Nàutica dels Països Catalans
dret d’ancoratge
Història del dret
Imposició municipal que, almenys des del segle XIV, havien de pagar els vaixells per rebre l’autorització de fondejar en els ports i altres llocs habilitats de la costa.
La ciutat de Barcelona cobrava aquesta exacció ja al segle XIV i amb el seu producte es rescabalava de les despeses de l’armament contra els pirates i d’altres enemics del rei havia començat com una imposició transitòria, però amb el temps es feu permanent tenien cura de l’efectivitat de la imposició un mestre portolà, un notari i un racional L’any 1497, Ferran II donà llicència al municipi barceloní per arrendar aquesta imposició tal com ja es feia amb les altres l’agost de 1498, el consell de Barcelona establí les ordinacions i les taxes del dret d’ancoratge Felip V restablí aquesta exacció…