Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
economia urbana

Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes…
història ecològica
Historiografia catalana
Perspectiva historiogràfica situada a la cruïlla de les ciències i les humanitats, que analitza les relacions dels humans amb tots aquells elements que configuren el seu entorn natural.
Desenvolupament enciclopèdic També es coneix com a història ambiental o història del medi ambient Els seus pressupòsits bàsics són l’anàlisi del pensament sobre la natura, l’anàlisi de l’acció humana sobre aquesta i l’estudi de les respostes de la natura davant d’aquesta acció Des d’aquesta perspectiva, la natura i el medi ambient s’estudien en el seu procés de coevolució, en el sentit d’evolució integrada entre cultura i entorn físic una idea fonamental en el caràcter inseparable dels sistemes socials, institucionals i ecològics, formulada per RB Norgaard el 1981 Entre la bibliografia hi ha…
interaccionisme simbòlic
Sociologia
Corrent sociològic que analitza els components subjectius de la sociabilitat.
Aquest tipus d’enfocament teòric de la sociologia fou desenvolupat per GHMead, que atorgava una importància extraordinària als símbols i al llenguatge com a elements centrals de la interacció humana El terme interaccionisme simbòlic, però, fou proposat per HBlumer l’any 1937 L’origen de l’interaccionisme simbòlic cal cercar-lo en el món antic Els pragmàtics anglosaxons CSPeirce, WJames, JDewey ja introduïren algunes de les idees que posteriorment caracteritzaren aquesta escola de pensament, com, per exemple, les de comunitat d’interpretació dels signes L’originalitat de l’interaccionisme…
historiografia de l’esport

Portada del treball d’historiografia de l’esport Dona i esport a la Catalunya dels anys trenta
Enciclopèdia Catalana
Esport general
Historiografia
Ciència que narra i analitza el passat de l’activitat esportiva.
En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador…
microsociologia
Sociologia
Branca de la sociologia que investiga la societat a partir de les unitats bàsiques més simples.
L’orientació micro analitza les persones que interactuen les unes amb les altres en diversos contextos socials, com ara una família, una escola, un barri, etc És complementària de la macrosociologia
genòmica comparativa
Biologia
Branca de la genòmica que analitza i compara el genoma de diferents espècies.
L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol
genòmica nutricional
Biologia
Branca de la genòmica que analitza l’efecte dels nutrients en funció del genoma.
La base conceptual d’aquesta disciplina científica se centra en el fet que sota determinades circumstàncies i en determinades persones el tipus d’alimentació pugui ésser un factor de risc per a patir determinades malalties També sosté que certs components dels aliments poden actuar sobre el genoma El seu objectiu és proporcionar la base necessària per a poder fer recomanacions dietètiques de manera personalitzada que ajudin a prevenir les malalties
arqueologia del saber
Filosofia
Terme utilitzat per Michel Foucault a partir del seu llibre homònim (1969) per a indicar l’estudi dels discursos del saber al llarg de la història.
Segons Foucault, tot discurs té regularitats, però aquestes inclouen talls i límits, que posen en evidència les ruptures existents en l’aparent continuïtat de la història del pensament L’arqueologia del saber analitza els enunciats del discurs i també les seves particions Es tracta, al final, de superar tot antropocentrisme, per ser conscients que no són els homes els qui formen el discurs, sinó el discurs qui forma els homes
anyó
Física
Partícula hipotètica —o quasipartícula— batejada amb aquest nom per F. Wilczek el 1982.
Els anyons serien partícules situades entre els fermions i els bosons Si bé sembla que aquests darrers són els dos únics tipus possibles quan hom analitza intercanvis de partícules en tres dimensions, quan es treballa en dues dimensions qualsevol fase es pot associar a una permutació de partícules Alguns teòrics pensen que l’efecte Hall quàntic fraccionari o la superconductivitat podrien explicar-se mitjançant els anyons, l’existència real dels quals no ha pogut ésser detectada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina