Resultats de la cerca

Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…

Aquesta malformació és molt freqüent en determinades regions i rara en d’altres Una de les zones més afectades d’Europa és la del Piemont, la Llombardia i l’Emília Hom procura de fer un diagnòstic precoç de la luxació congènita de l’anca per tal d’obtenir els millors resultats en el tractament, ortopèdic o quirúrgic

Forma les parts anterior i lateral de la pelvis òssia, i s’articula, per davant, amb el seu homònim en la símfisi púbica per darrere ho fa amb el sacre, i constitueix l’articulació sacroilíaca i, lateralment, amb el fèmur articulació coxofemoral Es compon de tres parts ili, pubis i isqui, ossos independents, units, en l’adult, al nivell de la cavitat acetabular formant un sol os Presenta relleus anatòmics d’importància la cresta ilíaca , marge superior de l’os, situat entre dues protuberàncies òssies les espines ilíaques anterosuperior i posteroinferior, la gran escotadura ciàtica , situada…

Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador