Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…
macrocitosi
Patologia humana
Presència en la sang de nombrosos eritròcits (macròcit), el volum dels quals és ben superior al normal.
Entre altres situacions, hom l’observa en pacients alcohòlics, en anèmies hemolítiques i posthemorràgiques i en anèmies per dèficit de vitamina B 12 i d’àcid fòlic
transferrina
Bioquímica
β-Globulina de pes molecular 90000 que actua en el plasma com a vehicle del ferro trivalent.
En clínica humana hom utilitza l' índex de saturació de la transferrina, la disminució del qual indica eritropoesi ferropènica, i l’augment, anèmies sideroacrèstiques, pernicioses, etc
paraneoplàstic | paraneoplàstica
Patologia humana
Dit de les manifestacions sistèmiques que apareixen en malalts cancerosos, les quals tenen una evolució relacionada amb la del càncer, però no tenen cap mena de relació anatòmica directa amb aquest ni amb les metàstasis.
Una vegada extirpada la neoplàsia, solen desaparèixer Són alteracions de tipus metabòlic síndromes de Cushing, carcinoide, hipercalcèmies, neuromuscular neuropaties, demències, connectiu dermatomiositis, vascular tromboflebitis, endocarditis o hematològic porpres, anèmies
sideroblast
Biologia
Cèl·lula immadura (normoblast amb inclusions de ferro) de la medul·la òssia.
La proporció normal és de 30 a 50%, però el seu nombre augmenta en l’anèmia perniciosa, en les anèmies sideroacrèstiques i en l’anèmia aplàstica, i disminueix en casos d’eritropoesi ferropènica
osteopetrosi
Patologia humana
Afecció òssia congènita i hereditària, no gaire freqüent, que consisteix en un augment del teixit ossi compacte en detriment del teixit esponjós a conseqüència d’una alteració de la reabsorció osteoclàstica fisiològica.
Es caracteritza per una gran fragilitat òssia que ocasiona fractures espontànies Pot provocar greus anèmies per invasió pètria de la medulla òssia Hom l’anomena també malaltia d’Albers-Schönberg i malaltia marmòria dels ossos
àcid fòlic
Farmàcia
Substància que forma part del complex vitamínic B.
És àmpliament difós en les fulles verdes de les plantes, al fetge i al llevat de cervesa Dins l’organisme, és transformat en àcid folínic, que n'és la forma biològicament activa En medicina, és emprat en el tractament de les anèmies megaloblàstiques
esquistòcit
Biologia
Fragment cel·lular de formes i mides diverses resultant de la ruptura d’un eritròcit, generalment com a conseqüència d’un dany mecànic en la membrana.
El dany en la membrana de l’eritròcit se sol produir per la interacció amb endoteli deteriorat o amb dipòsits de fibrina Una de les causes més comunes de la formació d'’esquistòcits són les anèmies hemolítiques microangiopàtiques també se n’identifiquen, entre d’altres, en la púrpura trombocitopènica trombòtica i en la síndrome hemolítica urèmica
hipersplenisme
Patologia humana
Activitat exagerada de la melsa en la seva funció destructora de cèl·lules sanguínies, que pot donar lloc a anèmia, leucopènia i trombopènia.
El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia