Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
àcid angèlic
Química
Cristalls que es fonen a 45°C, solubles en aigua calenta i en els solvents orgànics.
Es troba en forma d’èster a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l’àcid tíglic Fou utilitzat en medicina com a sedant
ordre angèlic
Cristianisme
Cadascun dels nou graus de la jerarquia angèlica.
Establerta pel Pseudo-Dionís s VI a partir d’unes categories bíbliques, la jerarquia és dividida en tres cors, en aquest ordre serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels
glòria
Música
Himne litúrgic, anomenat també ’himne angèlic’ i ’doxologia major'.
El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se…
veratrina
Química
Alcaloide hexacíclic, anomenat també cevadina, que ocorre en el veratre.
És un sòlid cristallí òpticament actiu, α 1 7 1 = 12,5°, soluble en alcohol i cloroform i insoluble en aigua, que es fon a 205°C amb descomposició S'hidrolitza amb sosa per donar àcid tíglic, àcid angèlic i cevina És emprada en medicina
àcid tíglic
Química
Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre en forma d’èster en l’oli de cròton.
És un sòlid cristallí d’olor picant i elevada toxicitat, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 65°C i bull a 199°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i a partir del seu isòmer geomètric, l’àcid angèlic És emprat en medicina
tron
Cristianisme
En la jerarquia angèlica , àngel que forma part del primer cor de la tercera jerarquia (ordre angèlic).
querubí
Detall d’un dels querubins que guarden l’entrada principal del palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Bíblia
Esperit celestial (àngel) que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.
El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de llurs…
serafí
Bíblia
Esperit celestial o àngel que pertany a la més alta de les jerarquies angèliques (ordre angèlic) del Pseudo-Dionís.
Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí
virtuts
Cristianisme
En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.
potestats
Cristianisme
En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic.