Resultats de la cerca

Establerta pel Pseudo-Dionís s VI a partir d’unes categories bíbliques, la jerarquia és dividida en tres cors, en aquest ordre serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels

Es troba en forma d’èster a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l’àcid tíglic Fou utilitzat en medicina com a sedant

El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se suplica el Fill, el…

És un sòlid cristallí òpticament actiu, α 1 7 1 = 12,5°, soluble en alcohol i cloroform i insoluble en aigua, que es fon a 205°C amb descomposició S'hidrolitza amb sosa per donar àcid tíglic, àcid angèlic i cevina És emprada en medicina

És un sòlid cristallí d’olor picant i elevada toxicitat, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 65°C i bull a 199°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i a partir del seu isòmer geomètric, l’àcid angèlic És emprat en medicina

Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí

El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de…