Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
ànim
L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat.
estat d’ànim
Psicologia
Estat psíquic de l’individu condicionat per les circumstàncies que l’envolten d’una part i, de l’altra, per la seva situació intrapsíquica.
estabilitzador de l’estat d’ànim
Farmàcia
Psicofàrmac utilitzat per a prevenir l’aparició de noves fases en el tractament del trastorn bipolar.
S'utilitza normalment associat amb altres tractaments antidepressius
animus
Dret
En llenguatge jurídic, paraula usada per a expressar el concepte d’ànim.
Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi , dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat abandó, animus iniuriandi o intenció de fer injúria
música poètica
Música
Tercera de les disciplines musicals, que en el Renaixement s’afegí a les dues existents que reflectien l’antiga classificació aristotèlica: música teòrica i música pràctica.
Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la disposició clàssica del discurs en…
fractura
Dret penal
Força en les coses.
Constitueix una circumstància que, si es dóna en l’apoderament de béns immobles amb ànim de lucre, obliga a qualificar-lo de robatori
prevenció
Predisposició de l’ànim, especialment desfavorable.
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc