Resultats de la cerca

Es mostren 2427 resultats

margarida

Dibuix del nus mariner anomenat margarida

© Fototeca.cat

Transports
Nus mariner que hom fa per tal d’escurçar provisionalment un cap o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada.
Gran enciclopèdia catalana

cinorròdon

Fruit d’un roser silvestre, anomenat cinorròdon

© MC

Botànica
Fruit múltiple dels rosers constituït per un tàlem urceolat que generalment es torna vermell en madurar i que enclou nombroses núcules.
Gran enciclopèdia catalana

art neohitita

Art
Art desenvolupat pel poble anomenat neohitita.
És format per diferents influències, les més importants de les quals són les de l’antic art hitita anatoli i les de l’art mitannià Les construccions eren de rajola, amb fonaments de pedra És característic l’edifici anomenat pels assiris bît-hilâni , construcció de diferents peces al voltant d’un pati central, amb peristil exterior i un gran saló del tron El centre arqueològic principal fou Karkamiş són notables també les troballes de Zanǧirli i Tall Ḥalaf L’escultura, centrada en els animals que formen les bases de les columnes i en els baixos relleus, té una major pesantor que l…
Gran enciclopèdia catalana

díode

díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io

Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
Gran enciclopèdia catalana

porta

La porta Praetoria de la ciutat romana, integrada dins l’actual conjunt anomenat Pati Llimona de Barcelona

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
Obertura feta o deixada expressament en una paret, una reixa, una tanca, etc, des del soler fins a una altura convenient, que permet d’entrar en una casa, una cambra, un clos, etc, o sortir-ne.
Gran enciclopèdia catalana

bisbe

bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet

© Fototeca.cat

Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
Gran enciclopèdia catalana

corretger | corretgera

Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
Gran enciclopèdia catalana

codi

Electrònica i informàtica
Correspondència entre els caràcters d’un joc (anomenat joc d’origen ) i els caràcters d’un altre joc (anomenat joc resultant ) d’acord amb un conjunt de convencions anomenades regles de codificació .
Atès que els ordinadors treballen amb senyals elèctrics, l’únic codi que la màquina pot entendre és l’absència o presència de senyal, o sigui el codi binari sistema binari aquest és l’anomenat llenguatge de màquina Inicialment l’operador que es volia comunicar amb la màquina havia de donar-li totes les instruccions en sistema binari, però atesa la gran facilitat de cometre errors, foren creats els llenguatges simbòlics, com és ara l’Algol, Cobol, Fortran, Basic, etc, els quals són traduïts pel mateix ordinador al llenguatge de màquina
Gran enciclopèdia catalana

pàtera

Vas votiu o pàtera de l’anomenat tresor de Tivissa, procendent del poblat ibèric del Castellet de Banyoles

© Fototeca.cat

Arqueologia
Plat de poca fondària, al més sovint de metall (argent o or), emprat a l’antiga Roma per als sacrificis i les libacions.
Equivalent a la φιάλη grega, podia tenir un relleu cònic al centre pàtera umbilicata
Gran enciclopèdia catalana

implosiu | implosiva

Fonètica i fonologia
Dit de l’element fonemàtic oclusiu, anomenat també decreixent i injectiu, al qual, per raons posicionals, manca l’explosió.
Així, és anomenat també, més en general, el context que correspon al primer membre d’un grup consonàntic, com ara p en apte ápte, k i p en excepció eksepsió, m en àmbit ámbit, etc
Gran enciclopèdia catalana