Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous…
macrurs
Carcinologia
Subordre de crustacis de l’ordre dels decàpodes en desús a les classificacions modernes.
Es caracteritzen, en oposició als anomurs i als braquiürs, per llur abdomen, allargat i proveït d’una aleta caudal àmplia, formada pel tèlson i els uropodis Els macrurs inclouen els decàpodes nedadors i alguns dels marxadors de les classificacions actuals
decàpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis caracteritzats pel fet de presentar a l’abdomen cinc parells de potes locomotores (pleopodis), d’on els ve el nom.
Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o si neda en el…
pagúrids
Carcinologia
Família de crustacis decàpodes de la secció dels anomurs, que inclou espècies de 3 a 15 cm de longitud i amb l’abdomen sense coberta quitinosa, per la qual cosa el protegeixen ficant-lo dins les closques buides de gastròpodes.
Els apèndixs són molt rudimentaris i fins i tot desiguals dins un mateix parell El representant més conegut és el bernat ermità
bernat ermità
bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat…
sagàrtia
Zoologia
Gènere d’anemones de l’ordre dels actiniaris, de la família dels sagàrtids, amb disc sense cap altra orla que la que formen els tentacles externs, de gran talla (uns 90 mm), columna massissa, cilíndrica, groguenca i que habita generalment sobre les grans closques (Dolium, Triton, Conus) habitades per crustacis anomurs, com Pagurus striatus
.