Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
blaverisme
Política
Regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans.
Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…
futbol
L’any 1900 es creà el FC Escocès, un dels equips pioners del futbol a Catalunya
Arxiu de Sant Andreu
Futbol
Esport de pilota que es practica entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans.
El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…