Resultats de la cerca

Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns…

Per acomplir la seva funció, era imprescindible que hagués servat la virginitat Un cop rebuda la pregunta, penetrava a l’interior del temple i, asseguda damunt un trípode auri i en situació d’èxtasi, pronunciava paraules més o menys inconnexes que els sacerdots interpretaven i que lliuraven posteriorment per escriten versos hexàmetres o en altres metres al sollicitant

Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no atorgués d’haver…

Durant el Barroc, peça que acompanyava l’aparició en escena dels diferents personatges d’una obra teatral Cada personatge podia tenir una música que li era pròpia i que el caracteritzava

Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…

Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…

És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que …