Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
apàtrida
Dret internacional
Persona individual que no té cap nacionalitat.
Aquesta situació es produeix per un possible conflicte negatiu de les lleis d’adquisició de la nacionalitat o per l’existència d’uns motius legals de pèrdua de la nacionalitat inclosa la sanció penal, sense preveure la possibilitat d’adquirir-ne una altra L’origen d’aquest fet és la gairebé plena competència que hom reconeix als estats per a establir les causes d’adquisició o pèrdua de la nacionalitat, vincle jurídic que uneix les persones a un estat del qual depenen i pel qual són o poden ésser internacionalment protegides Malgrat els esforços per fer desaparèixer aquesta situació,…
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…