Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aparellament
Física
Fenomen pel qual dos fermions (per exemple, dos electrons) formen un estat lligat per efecte d’interaccions induïdes pel medi on es troben.
En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40
aparellament

Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel…
goleta
Transports
Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès.
Tots els pals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa El buc de les goletes sol ésser de línies més fines que el dels altres velers Les goletes foren sempre de dos, tres o quatre pals, però des de la darreria del s XIX fins després de la Primera Guerra Mundial, als EUA, en un últim intent de competir amb els vapors, hom construí força goletes de cinc pals com ara la “Governor Ames”, la “Nathaniel TPalmer”, la “John BPrescott”, etc, molt poques de sis com ara la “George WWells”, l’"Eleanor APercy” i la “Wyoming” i àdhuc una de set la “Thomas WLawson”
rincocèfals
Herpetologia
Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, caracteritzats pel fet de tenir dues fosses temporals completes, un ull pineal ben desenvolupat i vèrtebres de tipus amficèlic amb intercentres.
N'hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus , que actualment només es conserva en alguns illots del N de Nova Zelanda i gaudeix d’una protecció extrema, perquè corria el risc de desaparèixer Es tracta de rèptils que poden arribar als 70 cm de longitud total i s’alimenten d’insectes i d’altres animals de petites dimensions Habiten en galeries, que generalment comparteixen amb els petrells L’estudi de fòssils mesozoics, del període juràssic, ha demostrat que les característiques primitives del grup no han variat al llarg de 200 milions d’anys La filogènia clàssica aparella…
bioluminescència
bioluminiscència Escifomeduses Aurelia aurita luminiscents
© Fototeca.cat
Biologia
Emissió de llum per part dels éssers vius.
Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’oxidació que…
caïc
Transports
Embarcació de cabotatge de buc molt robust i poc calat, que arbora un pal o dos, a més del bauprès, que aparellen veles tarquines.
És pròpia de la Mediterrània oriental
crocodilians
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, amb un cos semblant al d’un llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt en lloc d’escates.
Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats al medi…
àcid ribonucleic

L’estructura de l’ARN missatger
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…
quiasmatípia

Diferències entre la teoria de quiasmatípia i la teoria clàssica de la formació de quiasmes
© Fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’entrecreuament entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa