Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
aclamació
Dret
Mètode d’elecció en què, sense votació de cap tipus, és aprovada una cosa o elegida una persona a través de manifestacions sorolloses (veus, rumors, aplaudiments, crits, etc) d’assentiment.
L’aclamació és utilitzada per a suplir la votació, perquè hom considera que no existeix minoria i que l’acord és total És el procediment més directe per a imposar un criteri en una assemblea i eliminar la possible oposició, correcció, crítica o discrepància de matís
concurs
Música
Competició on intervenen diversos candidats per tal de guanyar-la i obtenir un premi.
Ja en la Grècia clàssica, parallelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser , o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg , on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva Al final del segle XVIII i el…
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…