Resultats de la cerca

Hom acostuma a indicar-hi l’interval del punt d’ebullició de la mescla en qüestió per exemple, èter de petroli 40-60°C La fracció d’èters de petroli d’alt punt d’ebullició 90-120°C és anomenada ligroïna Tots aquests èters de petroli són molt emprats com a dissolvents apolars Malgat el nom, no tenen la funció èter

Els quelats contenen formalment un sistema heterocíclic en el qual un ió metàllic es troba unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàllics pertanyents a una mateixa molècula Els quelats presenten algunes propietats característiques, com ara volatilitat, solubilitat baixa en dissolvents polars i elevada en els apolars, i també una notable estabilitat tèrmica i, en molts casos, inèrcia química

Es descompon per l’acció de l’aigua i els solvents hidroxilats i és soluble en els medis apolars Hom l’obté per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disobre S 2 Cl 2 És altament corrosiu i tèrmicament inestable És emprat com a agent clorant en síntesi orgànica, en metallúrgia, en la vulcanització del cautxú i com a solvent per al sofre

És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i…

El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…

Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més…

Es descompon per l’acció de l’aigua i reacciona amb els alcohols per formar alcoxisilans Hom l’obté per acció del clor sobre el silici en un forn elèctric i troba aplicació com a intermedi en la purificació del silici, en la preparació d’alcoxisilans i silicones i en la producció militar de cortines de fum

Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…

Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…