Resultats de la cerca

L’apologia només serà delictiva com a forma de provocació i també si, pel seu caràcter i les circumstàncies, constitueix una incitació directa a cometre un delicte En les lleis penals espanyoles l’apologia del terrorisme i dels terroristes té la consideració de delicte autònom, específicament tipificat i penalitzat

Introduït en la legislació espanyola com una forma autònoma específicament tipificada i penalitzada de l’apologia del delicte, amb l’aprovació del codi penal del 1995 havia estat eliminat el delicte d’apologia del terrorisme com a tal, ja que l’article 18 tractava en general l’exaltació de qualsevol crim i només el considerava delicte com a forma de provocació si per la seva naturalesa i circumstàncies constituïa una incitació directa a cometre un delicte No obstant això, el tipus penal específic d’exaltació del terrorisme fou introduït altre cop a l’Estat espanyol a…

El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’

El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de…

L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855 La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina 1014-1185 i turca 1396-1878— i sotmesa a una forta hellenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb Simeó I 893-927,…

Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme i eucaristia…