Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
percaçar
Cercar amb ardor, perseguir la consecució (d’alguna cosa).
foc
Ardor de l’ànima, de les passions, d’una disputa, etc.
adopcionisme
Cristianisme
Doctrina que ensenya que Jesucrist, com a home, és fill de Déu només per adopció.
Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians Pau de Samòsata s III afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple Arri s IV inclogué dins l’adopció el mateix Verb Segons Marcel d’Ancira ~300-~374 el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i el defensà…
fervor
Ardor, vehemència, d’un sentiment o amb què hom fa alguna cosa.
abrusar
Cremar l’ardor del sol (les plantes), especialment després d’una glaçada.
abrivar-se
Lliurar-se, llançar-se amb impetuositat, amb ardor, a fer alguna cosa.
volcà
Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d’una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc, recorda un volcà en activitat.
esport
Esport (waterpolo)
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Sistema ordenat de pràctiques corporals fetes en competició, en exhibició o per afecció i fonamentades en el màxim rendiment no utilitari degudament mesurat, que té com a objectiu aconseguir la victòria, la millora física, el rècord o l’esbargiment.
Sovint hom ha associat l’esport, especialment a partir de la instauració dels moderns Jocs Olímpics 1896, a determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat i ha intentat de seguir-ne l’evolució fins avui Cap d’aquestes pràctiques, tanmateix, malgrat consistir especialment en exercicis físics, no respon al model d’esport Els exercicis practicats pels grecs, que han inspirat l’especialitat de l’atletisme i els actuals Jocs Olímpics, constituïen concursos rituals de caràcter religiós en què participaven només els ciutadans grecs, i que eren destinats a fomentar el panhellenisme i eren…
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del s. XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
literatura llatina
La poetessa o La noia del càlam, en una pintura pompeiana
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…