Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
argamassa
Construcció i obres públiques
Morter fet amb calç sorra i aigua.
Hom l’anomena també morter de calç per contrast amb el morter de ciment o amb el morter de calç i ciment pòrtland
argamassa d’argila
Construcció i obres públiques
Mescla d’argila i aigua, cinc parts d’argila per cada part d’aigua en pes, emprada per a impermeabilitzar certes obres hidràuliques.
adormir-se
Construcció i obres públiques
Endurir-se el guix pastat o l’argamassa d’edificació.
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els envans interiors,…
rebava
Construcció i obres públiques
Porció d’argamassa escupida per les juntures de les pedres, dels maons, etc, quan hom els col·loca.
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en els llocs on hom fa…
opus
Arquitectura
Aparell d’un edifici.
L’opus parietal és l’aparell de les parets d’un edifici que, normalment, té un nucli construït amb opus caementicium , és a dir, un morter de calç gruixut Pot ésser opus quadratum , quan els blocs són de pedra treballada totalment regulars opus incertum , obtingut per la unió, mitjançant argamassa, de grans trossos irregulars de pedra opus reticulatum , que consisteix en blocs collocats en filades obliqües de 45º d’inclinació formant un dibuix en xarxa opus testaceum també opus latericium , realitzat amb maons compactats amb morter de calç opus vittatum , que alterna filades…
vermiculita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de magnesi, Mg3Si4O1 0(OH)2·XH2O, mineral que pertany al subgrup dels fil·losilicats que hom anomena d’una manera general argiles
.
La vermiculita té una estructura trilaminar Cristallitza en el sistema monoclínic té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,4, i presenta un color groguenc És un mineral molt relacionat, químicament i estructuralment, amb el talc Una propietat molt important de la vermiculita és que si hom l’escalfa ràpidament fins a 250-300°C es dilata molt i a una gran velocitat parallelament a l’eix c fins a unes quatre vegades el volum primitiu És emprada com a aïllant en la construcció i, barrejada amb ciment i guix, per a fer formigó lleuger i argamassa Els jaciments més grans i més…
matèric | matèrica
Art
Dit de la pintura en què ressalta l’ús de la matèria, en especial quan presenta empastaments gruixuts o incorpora elements extrapictòrics com ara serradures, sorra, argamassa, etc.
Aquest caràcter matèric és un dels trets dominants en la pintura informalista
taloja
Construcció i obres públiques
Instrument emprat pels paletes i pels guixaires per a igualar i allisar l’argamassa i el guix amb què han arrebossat, enguixat, una paret, un mur, i que consisteix en una peça plana de fusta, de secció quadrada, proveïda en el punt mitjà d’una de les seves cares d’un mànec que hi és disposat perpendicularment.