Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ariet
Militar
Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans era portat en un principi a braços d’un gran nombre d’homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d’una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l’ariet un ràpid moviment pendular L’ariet fou usat encara a l’edat mitjana
ariet
Transports
Antic tipus de vaixell de guerra blindat, de proa sense llançament i de roda prominent i reforçada, que envestia les embarcacions enemigues per tal d’enfonsar-les.
ariet hidràulic
Física
Aparell d’elevació d’aigua o d’altres líquids, que permet de fer pujar un determinat cabal a una determinada altura mitjançant la producció de cops d’ariet en una conducció per on passa un cabal força més gran que el que hom vol fer pujar sota l’efecte d’un salt més petit que l’altura d’elevació que hom vol obtenir.
Presenta l’interès de no requerir cap aportació externa d’energia, però les seves possibilitats són limitades, i per això actualment és poc aplicat, fora d’algunes installacions rurals
cop d’ariet
Valor del cop d’ariet per a un tancament lineal ( H : salt net; Δ H : sobrepressió; V sub0: velocitat a la canonada, corresponent al cabal màxim; t sub0: temps de tancament des de l’obertura màxima; V i t : valors corresponents a una obertura intermèdia; L : llargada de la canonada; a : velocitat de propagació de les ones; g : acceleració del camp gravitatori
© fototeca.cat
Física
Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid (especialment un líquid), quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc).
Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant, una…
antiariet
Física
Dit dels diferents dispositius destinats a evitar o limitar el cop d’ariet en un conducte hidràulic.
Els mitjans emprats per a produir aquest efecte limitador poden ésser escopir, durant un temps determinat, part del líquid de dins el conducte, mitjançant l’obertura d’una vàlvula, provocada, bé pel mateix augment de pressió cas de les vàlvules de seguretat i vàlvules antiariet , o bé per una ordre donada al mateix temps que la que tendeix a provocar el cop d’ariet cas del descarregador d’una turbina un altre mitjà és collocar al conducte un element que n’augmenti l’elasticitat i, per tant, la capacitat d’absorbir temporalment un important increment del volum líquid sense…
bussó
Mena d’ariet per a obrir bretxes als murs.
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió entre el centre…
aqüeducte
L’aqüeducte romà de Tarragona, un dels més monumentals de tot l’occident
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.
Es distingeix, doncs, de la conducció tipus canal , que és obert, i de la conducció de canonada , formada per unió de tubs prefabricats Segons com sigui la construcció, l’aqüeducte pot ser amb desmunt i cobert, seguint la línia del nivell hidroestàtic amb desmunt i cobert, per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió túnel seguint la línia del nivell hidroestàtic túnel per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió Actualment hom fa els aqüeductes de formigó generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, forma resistent, fàcil de construir i que estalvia…
central hidràulica
Esquema d’una central hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.
Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic obra de presa, entrada d’aigua al canal, canal d’alimentació, cambra d’aigua, conducció forçada, canal de sortida d’aigua i de la central elèctrica pròpiament dita L’aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d’alimentació fins a la cambra d’aigua, i d’aquí baixa per la conducció forçada tub de pressió fins a la central, on fa girar les turbines Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l’energia elèctrica L’aigua, quan…
hidràulica
Laboratori d’hidràulica (Bundesanstalt für Wasserbau)
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren progrés de…