Resultats de la cerca

Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o…

Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…

La utilització de nocions pròpies de la geologia, com ara estratigrafia, sedimentologia o fòssil director, és útil perquè les dues disciplines tenen un caràcter històric i busquen reconstituir una cadena d’esdeveniments a partir del registre sedimentari que n'és la conseqüència Un concepte relacionat és el de geologia arqueològica, que es pot definir com l’estudi de problemes arqueològics que són també rellevants per al coneixement del passat humà Les aplicacions principals es relacionen amb la reconstrucció dels paleopaisatges, l’estudi dels sediments arqueològics –…

Proporciona informació sobre l’ambient existent en el moment en què les restes foren dipositades i, si procedeixen de jaciments arqueològics, sobre la dieta alimentària i l’economia de les societats del passat

Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica

Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment

En nombre d’uns quatre milions, els fulbes, dividits en un rígid sistema de castes, parlen ful , llengua generalment considerada del grup nigerocongolès Diverses teories intenten d’explicar-ne l’origen judeosiri, indi, iranià, araboberber, etc, bé que la més fonamentada sembla ésser la nubianoetiòpica reforçada pels descobriments arqueològics de HLhote a Tassili, segons la qual els fulbes són camites etiòpics que degueren travessar l’actual desert conduint bestiar boví durant el III millenni aC Probablement al s XI s’establiren al Fouta Toro, des d’on s’estengueren cap a l’E…