Resultats de la cerca

L’arquet primitiu, sorgit probablement de l’observació i l’experimentació amb arcs de caça, consistia en un bastidor rígid inicialment un tros de branca d’arbre entre els extrems del qual era tesada una corda L’arquet constituïa l’element de transmissió i de transformació de la força de l’home sobre l’eina pròpiament dita aquesta eina consistia en un pal o una pedra de punta afuada, amb un pom a l’altre extrem Amb una de les mans en el pom, hom pressionava la punta contra la superfície a foradar, mentre que l’altra mà sostenia l’arquet i li donava un…

Introduït a Europa pels àrabs cap al s VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats A partir del s XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte 1747-1835, que establi definitivament la longitud dels arquets de violí 75 cm, de viola 74 cm i de violoncel 73 cm i els perfeccionà en molts d’aspectes La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig…

Segons l’efecte volgut, en cada moment de la interpretació cal fer ús d’un determinat tipus de cop d’arquet

Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera…

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una…

Era una modalitat de la lira, a la qual fou incorporat, al segle IX, l’arquet