Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mar arrissada
Geografia
Transports
Mar amb onades de menys de 0,1 m, que constitueix el grau 1 de l’escala de Douglas.
raça merina
Ramaderia
Zoologia
Raça ovina originària de la península Ibèrica, de cos curt, esquelet fort i pell que fa nombrosos plecs, especialment al coll.
La llana, que hom considera una de les millors del món, és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent Actualment, aquesta raça és dividida en nombroses varietats, les més importants de les quals es crien a Austràlia, l’Argentina i l’Àfrica del Sud
circulació de Langmuir
Geografia
Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.
En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial
mar
Geografia
Transports
Estat de la mar amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació.
A causa de la força de les marees, el vent, la radiació solar, etc, la mar és sempre en moviment És per tot això que hi ha diferents tipus d’onades, amb diversos rumbs Per tal d’establir l’estat de la mar, hom ha adoptat l’escala de Douglas 0 = mar plana 1 = mar arrissada 2 = marejol 3 = maror 4 = forta maror 5 = maregassa 6 = mar brava 7 = mar desfeta 8 = mar molt alta i 9 = mar enorme
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície…
col
Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
merda de bruixa
Botànica
Massa irregular i arrissada de color verd o negrós segons el seu estat d’hidratació, que correspon a colònies de l’alga Nostoc commune, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació.