Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
artista
Història
En l’Antic Règim, el qui es dedicava a una art o professió no mecànica.
Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el 1707 d’altra banda, a la…
artista
Educació
Antigament, el qui professava o estudiava les arts liberals o arts.
artista
Art
Persona que té per professió de representar, cantar, tocar, dansar, etc, obres teatrals, musicals, cançons, danses, etc.
chansonnier
Música
A França, i aproximadament des del 1700, artista que interpreta cançons, generalment compostes per ell mateix.
Des de la segona meitat del s XIX, passà a designar l’artista que interpreta les seves obres als cabarets
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a…
ready-made
Art
Expressió amb què hom designa un objecte quotidià, allunyat del seu context habitual, en què tenia una utilitat pràctica, i inserit en el mecanisme de l’art, com a fruit de l’elecció voluntària de l’artista.
Vindria a ésser un objecte qualsevol fet art El primer a fer-ne fou MDuchamp, el qual no ho considerava com quelcom d’estètic, sinó provocatiu, com a mecanisme de xoc El primer ready-made conegut és Bicycle Wheel 1913 i consisteix en la juxtaposició d’una roda de bicicleta i un tamboret, però el primer exposat fou Font 1915, que no era altra cosa que un urinari Aquest gest de lliure elecció per part de l’artista inaugura possibilitats immenses dins l’art contemporani instaura una nova actitud enfront de la realitat, de l’art i de la vida, i posa en crisi el paper tradicional de l…
punta seca
Art
Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.
Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués,…
budista

Monjo budista portant un trident sobre les seves espatlles (Pintat per un artista indi, 1800-1900
The European Library
Persona que professa el budisme.
condottiere
Condottiere , dibuix de l’artista italià Leonardo da Vinci (1452-1519) representant aquest tipus de militar professional
© Corel Professional Photos
Militar
Als s. XIV-XVI, militar professional, capità d’un exèrcit mercenari, amb el qual es posava al servei d’un estat en canvi d’una retribució escalonada per a tots els membres de la seva companyia; tant el servei com la retribució eren estipulats en un pacte o condotta
entre ambdues parts.
Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina