Resultats de la cerca

A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient, amb idees…

Els gautxos aparegueren en temps de la colonització espanyola Bons genets, feien vida nòmada i es llogaven com a peons de ramaders Llur vida, desordenada i de poca qualificació social, feu el mot gautxo sinònim de rodamon En esclatar el moviment emancipador, els gautxos s’ajuntaren als exèrcits que lluitaven per la independència, i la imatge pejorativa que hom en tenia fou substituïda per una altra de més positiva Aconseguida la independència, els gautxos s’installaren a les propietats i es convertiren en ramaders sedentaris, hàbils en totes les arts de la ramaderia i amb un tipus de vida…

Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més, nombroses ablucions i servaven l’…

Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança

L’origen de la paraula lliga el seu significat amb la poesia antiga destinada a ser cantada o acompanyada, la poesia lírica del grec lyra , instrument de corda Segons el que en digué la teoria grega de la poesia, el sentit d’aquest afegit musical era aprofitar l’extraordinari poder d’impressió de la música per a reforçar el propi poder d’afecció de la paraula cantar, musicar el text, era fer més patètic el poema El que s’anomenà ’òpera', ’teatre líric', ' drame lyrique ', etc nasqué -enfront del moralisme ascètic propi de la música eclesiàstica- com el projecte de redescobrir el secret del…

El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula engloba,…

Influí en el cristianisme siríac dels s I-II

La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir la…

A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es…

Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…