Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
gnetàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada per lianes tropicals dioiques, de fulles oposades el·líptiques i de flors disposades en inflorescències espiciformes.
Habiten les selves tropicals asiàtiques
astràgal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o lignificades a la base, de la família de les papilionàcies, de fulles gairebé sempre imparipinnades i flors agrupades en glomèruls o raïms, purpurines, blavenques o grogues.
Comprèn un gran nombre d’espècies, sobretot asiàtiques i mediterrànies
argentina
Entomologia
Gènere de papallones diürnes de la família dels nimfàlids, molt vistoses, que es caracteritzen per la presència, a la cara inferior de les ales, d’unes taques nacrades, de tons clars; per la part superior són de tons més foscs, amb taques i ratlles negres i rogenques.
Les ales tenen les vores dentades N’hi ha moltes espècies, europees, i d’altres, de mides més grans, són americanes i asiàtiques
mirambell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades trinervades i de flors verdoses.
Pròpia de les estepes russes i asiàtiques, és conreada com a ornamental i perquè les branques serveixen per a fer escombres i les fulles són menjar dels cucs de seda
arenysaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids lambeosaurins de finals del Maastrichtià, localitzat a Areny de Noguera (Ribagorça).
És un lambeosaurí relativament primitiu, i la seva presència a Catalunya així com certes afinitats amb formes asiàtiques suggereix migracions de lambeosaurins des d’Àsia cap a l’oest d’Europa Es caracteritza per presentar una prominent elevació de l’os frontal en forma de dom És un dels dinosaures més tardans a Europa
platanístids
Zoologia
Família de cetacis odontocets d’hàbitat majoritàriament fluvial.
Comprèn tres espècies asiàtiques Lipotes vexillifer, de la Xina, Platanista gangetica i Platanista indi , de l’Índia i tres d’americanes Steno delphis Pontoporia blainvillei , o dofí del Plata, Inia geoffroyensis , de la conca de l’Amazones i de l’Orinoco, i Sotalia fluviatilis , també de la conca amazònica Es caracteritzen per la manca de telescopització cranial i pel fet de tenir un rostre llarg i prim
crotàlids
Herpetologia
Família de serps caracteritzades pel fet de posseir una fossa sensorial peculiar entre l’orifici nasal i l’ull.
Bé que hom discuteix la funció d’aquest òrgan, sembla que és un receptor sensible a la calor, la qual cosa serviria a la serp per a detectar, fins i tot de nit, la presència d’animals de sang calenta, dels quals s’alimenta Tots els crotàlids són verinosos Inclouen sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus cròtal La resta són Bothrops Lachesis i Sistrurus , a l’Amèrica, i Trimesururus , a l’Àsia Un darrer gènere, Agkistrodon , comprèn tres espècies americanes i nou d’asiàtiques una d’aquestes darreres, A halys , arriba fins a Europa
litòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques en grup Consta d’una sèrie de petites lloses de pedra negra, sovint en forma de L invertida, que estan en suspensió dins un marc de fusta, les quals són percudides amb una maceta Instrument important de les antigues cultures asiàtiques, encara és vigent en l’actualitat El nombre de peces i l’afinació s’han anat modificant d’acord amb l’època i cultura en què s’ha utilitzat Algunes esglésies d’Etiòpia el fan servir, de manera individual o en grup, en substitució de campanes Modernament se’n construeixen…
heterocord
Música
Tipus d’instrument cordòfon en què les cordes són d’un material diferent del de la taula harmònica.
El terme és usat en oposició a idiocord Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs 1914, les cítares heterocordes es representen amb la xifra 31222 En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’…
trogloditisme
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…