Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
síntesi asimètrica
Química
Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral (quiralitat).
El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers
informació asimètrica
Economia
Desigualtat d’informació existent en els mercats i que es dóna quan una de les parts (comprador o venedor) té més informació o millor que l’altra.
Aquesta situació comporta una discriminació de preus que és perjudicial per al consumidor perquè paga més per un mateix producte que la resta d’agents del mercat Un exemple és el mercat dels cotxes usats, en el qual els venedors disposen de millor informació sobre la qualitat del vehicle que el comprador Fou un concepte posat de manifest el 1961 per George Stigler, premi Nobel d’economia el 1982 El 2001, els economistes George Akerlof, Michael Spence i Joseph Stiglitz reberen el mateix guardó per l’estudi sobre l’impacte d’aquesta variable en diversos mercats
entonació asimètrica
Fonètica i fonologia
En la terminologia de S. Karcewsky, ruprtura de la corba melòdica normativa, i a vegades de l’ordre sintagmàtic, en qualsevol emissió fònica per tal de destacar emfàticament algun element significatiu d’aquella emissió.
N'és un exemple ‘no volia veure ningú, deia’, en comptes del que seria més normal ‘deia que no volia veure ningú’
xifratge de clau asimètrica
Electrònica i informàtica
Sistema d’encriptació que es basa en l’ús de dues claus diferents, una per a la codificació de les dades i l’altra per a la descodificació.
Serveix per a garantir la seguretat de les dades que es transmeten electrònicament També s’anomena encriptació asimètrica
línia d’abonat digital asimètrica
Línia d’abonat digital que permet que per les línies telefòniques de coure convencionals es puguin transmetre i rebre dades a gran velocitat.
El nom d’asimètric és perquè la velocitat de transferència de dades al bucle d’abonat no és la mateixa segons si l’enllaç és ascendent de l’abonat cap a la central telefònica local o descendent, essent més baixa per a l’enllaç ascendent, ja que normalment aquest enllaç fa més funcions de demanda d’informació que de subministrament Segons les modalitats de l’ADSL, les velocitats comercials poden estar entre 128 kbit/s i 2 000 kbit/s a l’Estat espanyol, encara que la norma de l’ADSL permet fins a 8 000 kbit/s La tecnologia que suporta l’ADSL es denomina DMT Discrete Multi Tone , i permet…
asimètric | asimètrica
Matemàtiques
Dit de la figura o del cos que no té cap element de simetria.
contacte rectificador
Electrònica i informàtica
Contacte que presenta una conductivitat asimètrica.
Usualment, contacte que permet el pas de corrent en un sol sentit
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems especialment…
lipomatosi
Patologia humana
Proliferació, simètrica o asimètrica, de lipomes en diversos punts del cos.
góndola
góndola per un canal de Venècia
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia, amb una proa i una popa que s’alcen d’una manera característica tot exhibint, la proa, un ornament dentut de ferro.
El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana