Resultats de la cerca

Causen infeccions, en general freqüents i asimptomàtiques A vegades poden ésser greus i generalitzades com en infeccions congènites, o en individus amb les defenses disminuïdes o en pacients de trasplantacions

Pot ésser intestinal , quan el paràsit habita al llarg de l’intestí, o somàtica , quan les larves del paràsit habiten en els músculs o altres òrgans del cos La teniasi solium i la saginata tènia són asimptomàtiques en la majoria dels casos, i quan es manifesten hi pot haver pèrdua de pes amb un augment de la gana, irritabilitat, diarrea, nàusea i un dolor epigàstric lleuger

Habitualment és conseqüència de l’oclusió arterioescleròtica de les coronàries Clínicament es pot manifestar com una insuficiència ventricular esquerra asma cardíaca, edema agut de pulmó o cardíaca total, com una angina de pit seguida o no d’infart de miocardi, com trastorns del ritme cardíac blocatge incomplet, total i de branca, extrasístoles, o com una arrítmia completa o bé només determina alteracions a l’electrocardiograma, clínicament asimptomàtiques

Destaquen dues espècies la C psittaci , que és l’agent causant de la psitacosi i de diverses afeccions del bestiar, i la C trachomatis , que es caracteritza per la producció i l’acumulació intracitoplasmàtica de glicogen i pel fet d’ésser sensible a la sulfadiazina Algunes soques de la C trachomatis són els agents del tracoma, el limfogranuloma veneri i, molt sovint, de les uretritis no gonocòcciques, habitualment asimptomàtiques, però fàcilment transmissibles per via sexual

Es pot desenvolupar a la mucosa i la submucosa del budell i és més prevalent en persones d’edat avançada, sobretot si tenen alguna patologia de base important, com ara insuficiència renal crònica i cirrosi Són lesions asimptomàtiques fins que no s’erosionen aleshores provoquen una hemorràgia intestinal Resulten difícils de diagnosticar perquè, per la seva mida, habitualment no són visibles en l’exploració endoscòpica i es fan necessàries proves més sofisticades com ara l’arteriografia o la gammagrafia d’eritròcits marcats

La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara pneumònia, anèmia…

El virió és nu, resistent a l’èter i fa de 70 a 90 μm de diàmetre La càpsida és icosaèdrica i integrada per 252 capsòmers Es multiplica al nucli de les cèllules infectades Se'n coneixen prop d’un centenar d’espècies i 31 serotips patògens per a l’home