Resultats de la cerca

A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats terapèutiques…

Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…

En són exemples l’acció ulcerativa de l’aspirina sobre els budells, l’acció virilitzant de certs anabolitzants i l’acció de les estreptomicines sobre el nervi acústic

Les lipoxines són icosanoides antiinflamatoris sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic Les més conegudes són les que deriven de l’àcid araquidònic Llur síntesi s’incrementa com a resposta a la ingesta d’aspirina

Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari” tanmateix, com…

Aquest fet és desencadenat pel contacte de les plaquetes amb el teixit endotelial i la posterior activació de la fosfolipasa, síntesi de tromboxà i alliberament d’APD Hom ha descobert la participació de les prostaglandines i tromboxans en l’agregació i els efectes d’alguns analgèsics aspirina, indometacina, sulfinpirazona i altres, inhibidors de la síntesi de prostaglandines i de l’agregació plaquetària

Es presenta en forma de prismes monoclínics que es fonen a 169-170°C Administrat per via oral, s’absorbeix totalment i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té efectes analgèsics i antipirètics comparables als de l’aspirina però no té efecte antiinflamatori Hom l’empra sobretot en el cas de malalts amb hipersensibilitat als salicilats o amb úlcera pèptica

Els antipirètics actuen provocant una vasodilatació perifèrica general alcohol o un alentiment del metabolisme general quinina, salicilat sòdic o la narcosi del sistema nerviós central anestèsies amb èter o una acció específica sobre el centre de la termoregulació Cal distingir el grup de les pirazolones antipirina, piramidon, fenilbutazones, dipirona i el grup dels derivats de l’anilina i de l’àcid salicílic acetanilida, fenacetina, aspirina, etc

En patologia hemostàtica congènita és eficaç en la malaltia de von Willebrand i en l’hemofília, entre d’altres, i permet la pràctica de cirurgia en pacients que presenten aquestes patologies En casos de coagulopaties adquirides en les quals hi ha un temps de sagnat perllongat pacients d’urèmies, cirrosis, trombocitopènies, pacients en tractament antitrombòtic amb aspirina, etc normalitza el temps de sagnat i disminueix el risc d’hemorràgia

Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la…