Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
assegut | asseguda
Heràldica
Dit dels animals salvatges estintolats sobre les potes del darrere, i dels esquirols, els conills i les llebres, en la posició ordinària quan no corren.
tamboret
Escambell per a posar-hi els peus quan hom està assegut.
aculat | aculada
Heràldica
Dit del cavall o de l’unicorn encabritat i assegut damunt les anques.
cacolet
Esport
Estri de lona en forma de motxilla, tancat per davant mitjançant unes corretges, destinat a transportar ferits en terreny abrupte.
Proveït de tirants, permet de portar l’accidentat assegut i recolzant el cap a l’esquena del socorrista
erhu
Música
Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares.
És constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda
abàsia
Patologia humana
Impossibilitat de caminar per pèrdua de la coordinació dels moviments adequats.
No és una veritable paràlisi, perquè el malalt, assegut, pot moure a voluntat les extremitats inferiors la deficiència radica en la pèrdua de l’ordenació dels moviments que intervenen en la realització automàtica de la funció ambulatòria Atesa aquesta alteració no paralítica, algú ha considerat l’abàsia com una apràxia de la marxa Gairebé sempre l’abàsia és acompanyada per l' astàsia aquesta combinació dels dos trastorns condueix a l’estat anomenat astàsia-abàsia
arpa índia
Música
Variant de l’arpa clàssica molt popular entre els amerindis.
Diatònica i, a diferència de la clàssica, sense pedals És l’instrument nacional del Paraguai, però també s’estén pel Perú i Veneçuela, l’Argentina, l’Equador, Bolívia, Colòmbia i Mèxic Tot i que l’arpa és un instrument que es val ell mateix i que hom acostuma a tocar assegut, també és utilitzat acompanyat de cuatro o de bombo, o tocat per l’arpista, amb l’instrument cap per avall, seguint una colla de dansadors pels carrers i places dels pobles
el Bon Pastor
Arqueologia
Cristianisme
Atribut aplicat a Crist, partint de la paràbola evangèlica sobre el pastor que deixa les noranta-nou ovelles per anar a cercar l’ovella esgarriada, i d’altres passatges en què Crist mateix s’anomena pastor.
Aquest tema és un dels més antics i freqüents en la iconografia cristiana Crist hi apareix normalment dret, amb una ovella a les espatlles així a les catacumbes de Priscilla segle III, en diversos mosaics, com el d’Aquileia segle IV, en molts baixos relleus de sarcòfags paleocristians, en una cèlebre estàtua conservada als Museus Vaticans atribuïda al segle III Plàsticament, aquestes representacions depenen també del tipus del criòfor grec clàssic En canvi, el Bon Pastor dels mosaics del mausoleu de Galla Placídia, a Ravenna segle V, assegut i voltat d’ovelles, reprèn elements…
sauna

Sauna
© Turisme de Luxemburg
Bany de vapor a molta temperatura (60°-80°C), propi dels pobles escandinaus, que hom practica comunitàriament dins una cambra (o cabanya) de fusta de bedoll (apta per a l’absorció i la transsudació del vapor), en un ambient caldejat per una estufa.
El banyista, assegut en un banc elevat, s’exposa a l’aire calent, pren després una dutxa freda i, immediatament, un bany de vapor obtingut en vessar aigua sobre pedres o materials refractaris escalfats a l’estufa tot seguit hom sol practicar un massatge amb branques de bedoll per afavorir la sudació un bany calent i una dutxa freda o la immersió en neu o aigua clouen el cicle de la sauna Bany típic de Finlàndia, actualment és molt difós arreu i hom l’utilitza no sols per la seva acció benèfica sobre la pell en països freds és molt útil pels seus efectes diaforètics i sedants,…
tambura
Tambura
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical Acostuma a formar conjunt amb…