Resultats de la cerca

Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció

Per a atracar s’empren, a més dels mitjans de propulsió del vaixell, les amarres, fermades a les bites i als norais, a vegades les àncores i sovint algun remolcador cal tenir sempre en compte el vent i el corrent, els quals, en certs casos, poden ésser un ajut Hom pot atracar de costat , fent que el vaixell besi el moll o carregador, de manera que la crugia quedi parallela de punta, de manera que el vaixell quedi perpendicular al moll, de popa a ell i sense besar-lo en andana , arrambat el vaixell costat per costat a un altre d’amarrat, etc

Afectava la construcció d’edificis intercapedo , els terrenys cultivats i les vies A l’època medieval, aquestes normes caigueren en desús, tot i la reintroducció del dret romà, i, quant als edificis, hom aplicà el dret d'atansar i l'arrambatge

La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que…