Resultats de la cerca

Els límits aproximats solen ésser de 15 a 20 000 Hz Hom la sol representar abreujadament per AF

Els processadors d’efectes musicals foren els primers equips a utilitzar el mostreig i la quantificació del senyal d’àudio, pel fet que el tractament numèric de les dades feia molt més flexibles i controlables els efectes sonors que no pas el tractament analògic dels sistemes convencionals Les primeres propostes de sistemes per a enregistrar els senyals d’àudio en format digital i en cinta magnètica són de la fi dels anys seixanta i de començament dels setanta La majoria d’aquestes propostes, que només tingueren un cert ressò en el camp professional, consistien a modificar els sistemes d’…

Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…

Totes dues informacions s’enregistren d’una manera entrellaçada per a facilitar la sincronització dels senyals durant la reproducció No cal que hi hagi cap targeta de vídeo específica per a reproduir els fitxers, perquè el programa que gestiona la presentació del vídeo adequa el nombre d’imatges per segon a la velocitat i les característiques de l’ordinador La qualitat màxima que pot donar aquest format és d’unes 30 imatges per segon, amb una resolució de 320 × 240 elements d’imatge

La família d’equips que segueixen aquest format permeten de fer l’enregistrament en un nombre de pistes que va de les vuit, en una cinta magnètica d’¼ de polzada, o les 24, en una cinta de ½ polzada DASH I, densitat simple, a les 48, en una cinta de ½ polzada DASH II, doble densitat

Es manifesta com una modulació de freqüència indesitjada que falsifica els senyals, especialment a baixes freqüències

Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10,5 mm, i la…

Si bé les pràctiques de còpia iŀlegal de formats d’enregistrament d’àudio ja existien amb anterioritat, s’adoptà el concepte de pirateria discogràfica arran de la comercialització d’aparells que possibiliten la còpia digital d’àudio i de la proliferació a internet de sistemes d’intercanvi d’arxiu d’àudio a través de sistemes de transmissió de dades peer to peer P2P d’igual a igual La pirateria discogràfica ha provocat una crisi sense precedents en la indústria discogràfica tradicional, amb un descens de les vendes que ha obligat a reestructurar el sector Si el 1996 el nombre de còpies…

Normalment s’associa un tipus de format d’arxiu amb un còdec en particular, però en realitat un mateix format d’arxiu pot ésser que funcioni amb més d’un tipus de còdec La quantitat de còdecs d’àudio AC3, Ogg Vorbis i vídeo DivX, XviD que es poden trobar a l’actualitat és força gran Alguns dels formats més comuns de vídeo són Audio Video Interleave, amb l’extensió avi Moving Pictures Expert Group mpeg Quick Time mov RealVideo rm o ram Video CD o Super Video CD En el cas de l’àudio destaquen MP3 mp3, RealAudio ra, MIDI mid, o Windows Media wma El terme és l’acrònim de l’anglès…

Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…