Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
subespontani | subespontània
Botànica
Dit de les plantes que es fan en una regió sense ésser-hi autòctones.
regne antàrtic
© Fototeca.cat-Corel
Geobotànica
Regne fitogeogràfic que comprèn les illes oceàniques australs desproveïdes de vegetació arbòria (Kerguelen, Tristan da Cunha, etc), l’extrem meridional d’Amèrica, l’alta muntanya andina i el continent antàrtic.
La flora hi és molt pobra, fins i tot en comparació amb les terres àrtiques unes 40 espècies de fanerògames autòctones en total, de les quals només tres corresponen al continent antàrtic, i l’endemisme és gairebé general, llevat d’alguns gèneres que s’estenen fins a Nova Zelanda i al sud-est d’Austràlia i fan pensar en una possible antiga connexió entre totes les terres australs
abellera
Muriel Bendel iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Nom de diverses orquídies autòctones, pròpies de prats o llocs herbosos, de la família de les orquidàcies.
L’ abellera groga és l’ O lutea l’ abellera mosquera és l’ O muscifera , i l’ abellera becada, l' O scolopax
espècie invasora
Ecologia
Espècie que colonitza un hàbitat diferent del seu hàbitat natural i que, en fer-ho, desplaça espècies autòctones.
musclo zebrat
© Món Verd
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla triangular de 3 cm de llargada màxima, amb ratlles clares i fosques alternes, bé que molt polimòrfica, de la família dels mitílids.
Originària de les mars Càspia i Negra, actualment és una espècie invasora a l’Europa occidental, on viu tant en estuaris, com en rius i llacs Competeix amb el zooplàncton i amb les nàiades autòctones pels recursos alimentaris i afecta així les xarxes alimentàries naturals La densitat de les seves colònies produeix canvis en els substrats i obstrucció d’infraestructures, per la qual cosa la seva proliferació té efectes en els sectors energètic, agrícola i turístic A Catalunya se'n detectà la presència a l’Ebre el 2001, i de llavors ençà ha proliferat molt riu amunt Des del 2006 l’…
pali
Lingüística i sociolingüística
Llengua canònica del budisme Theravāda i literatura annexa.
És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s XVIII, al…
corranda
Folklore
Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc).
La majoria són de quatre versos heptasíllabs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíllab Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al s XV, i al s XVI n'hi ha ja petites colleccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca Els s XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes gloses , difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades la majoria són autòctones, però també n'…
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Mot provinent d’una llengua indígena americana, introduït en una altra llengua no americana.
L’arauac, el carib, el nàhuatl i el quítxua són les llengües prehispàniques que, a través del castellà, han fornit més mots a les llengües europees occidentals Els americanismes del català a vegades coincideixen gràficament amb el castellà l’única diferència és l’articulació vocàlica hamaca , caoba , petaca d’altres, l’adaptació al sistema fonètic català és més important huracà , cacic , lloro , etc, especialment si es tracta de mots populars, car aleshores proliferen els variants dialectals tomàquet, tomàtec, tomata, -aca, àtiga, domàtiga xocolata, xicolata, -e, -i, xocolat enagües, enagos…
art filipí
Art
Art desenvolupat a les Filipines a partir de la colonització de la corona de Castella.
La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i CArgüelles L’…
música japonesa
Música
Art musical conreat al Japó.
Tant la teoria musical japonesa com molts dels seus instruments procedeixen de la música xinesa Altres influències menors procedeixen de Corea, de l’Índia i de Manxúria Els instruments principals són el biwa , instrument de quatre cordes, del segle XIII, que acompanya moltes danses, el shamisen , instrument nacional, semblant a una guitarra, de mànec llarg, importat al segle XVI de les illes Loochoo, el koto , cítara de tretze cordes, tocat amb pues de vori, i el shakuhachi , flauta que data del segle XIV, d’una sonoritat molt dolça La música té tres escales de cinc notes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina