Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
autocontrol
Control que s’exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc, propis.
autocontrol
Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis.
autocartera
Economia
Part de la cartera d’una societat formada per accions pròpies o de societats del grup empresarial al qual pertany i també per les que són en possessió de tercers testaferros.
El seu objectiu és permetre de manipular les cotitzacions a borsa sosteniment de preus o exercir l’autocontrol contra intrusions no desitjades raiders Per tal com constitueix un capital inexistent, cal restar-lo dels fons propis La legislació espanyola 1988 permet l’autocartera, però obliga a la constitució d’una reserva no disponible i d’un import equivalent
competència social
Educació
Capacitat per a comportar-se positivament i amb èxit en situacions socials.
Es tracta d’un conjunt d’habilitats i estratègies sociocognitives que la persona fa servir en la seva interacció social El Pla d’acció de la Comissió Europea 2002 considera la competència social com una de les competències bàsiques El projecte DeSeCo de l’OCDE defineix una competència com l’habilitat de complir les exigències complexes amb èxit mitjançant la mobilització dels prerequisits psicosocials En aquest projecte, la competència social és la que permet la interacció dins d’uns grups socialment heterogenis, la interacció amb “l’altre” diferent La competència social fa que el subjecte…
traçabilitat interna
Alimentació
Traçabilitat d’un producte alimentari dins d’una empresa, que permet obtenir informació sobre el seu procés d’elaboració, incloent-hi les matèries primeres, els productes utilitzats i els resultats de l’autocontrol.
Requereix tenir en compte les divisions, els canvis o les barreges de lots, així com el nombre de punts en què és necessari establir registres
cervell
Visió externa del cervell
© Fototeca.cat
Patologia humana
Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al…
esport
L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…