Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
centraleta
Equip de commutació telefònica auxiliar que, mitjançant un petit nombre de línies d’enllaç amb la central automàtica de la qual depèn, pot establir comunicacions amb una quantitat superior de línies que hi són connectades.
Poden ésser manuals o automàtiques
rebaixatge
Tecnologia
Operació mecànica a la qual són sotmesos els cuirs i les pells per tal d’igualar el gruix de les peces i en la qual hom obté també un efecte d’allisatge que consisteix a treure’n doladura per la cara de la carn.
El rebaixatge era efectuat antigament amb coltells i exigia molta destresa, però actualment hom empra màquines automàtiques de gran precisió i velocitat
bala traçadora
Militar
Bala que porta a l’interior una substància lluminosa o fumífera que s’incendia en el moment del tret i va deixant un rastre lluminós o de fum que n’indica la trajectòria.
Hom la utilitza per a la correcció del tret, en especial contra objectius mòbils i durant la nit, intercalada en la munició normal de les armes automàtiques
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer peces…
brocal
Militar
Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.
Així, el brocal apagaflames , el brocal de llançament emprat en fusells per a llançar granades, els brocals emprats en les armes automàtiques, que permeten d’usar-hi indistintament cartutxos de salves, de plàstic, o bales, i els brocals emprats per a reforçar les boques de les peces d’artilleria
rentaplats

rentaplats
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina destinada a rentar els plats i la vaixella en general.
Normalment consta d’un compartiment on són collocats els plats i les altres peces a rentar, els quals són sotmesos a una pluja d’aigua amb sabó produïda pel moviment d’una hèlix o unes paletes que giren situades a la part superior i inferior Solen ésser automàtiques i poden funcionar segons diferents programes
rentadora

Rentadora automàtica
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina destinada a rentar la roba.
Poden ésser industrials o domèstiques Correntment consten d’un tambor giratori d’eix horitzontal, accionat per un motor elèctric, un sistema d’entrada i sortida d’aigua generalment mitjançant una bomba, d’escalfament de l’aigua, de centrifugació, etc En les rentadores automàtiques les distintes operacions de rentatge, esbandida i assecatge, són fetes mitjançant un programador regulable que hom ajusta a voluntat
cisterna

Cisterna del castell de Montsoriu
JoMV
Construcció i obres públiques
Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable l’aigua de pluja, recollida generalment de la teulada, principalment en llocs on escasseja l’aigua corrent o de font.
Les cisternes han d’ésser construïdes amb parets impermeables per a evitar les filtracions, i han de tenir un filtre a l’entrada per tal que l’aigua hi entri tan pura com sigui possible, una entrada per procedir a llur neteja, i algun espirall per a llur aireig La distribució de l’aigua emmagatzemada és feta per mitjà de bombes manuals o, més sovint, automàtiques
fixació
Esport
Dispositiu mecànic, compost de dues parts (enclavament de punta i de taló), emprat per a subjectar la bota a l’esquí.
Actualment totes les fixacions són de les dites automàtiques , que es caracteritzen pel fet que quan la bota tendeix a moure's sobtadament i amb una certa força respecte dels seus enclavaments mecànics —en cas d’una topada o d’una caiguda— l’un o l’altre, o tots dos alhora, s’obren i alliberen la bota de l’esquí, tot impedint així traumatismes greus en les cames de l’esquiador