Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bacinet
Militar
Casc medieval de forma ovoide, que, al s XIII, hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.
Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i…
capmall
Militar
Defensa de malles que protegia el cap, part del rostre, el coll i la part superior del pit i de l’esquena del guerrer, i que queia com una esclavina o museta.
De vegades tenia forma de caputxa, sobre la qual es portava el bacinet, i, d’altres vegades, anava llaçat a les vores d’aquest Als segles XIII i XIV anava combinat amb l’ausberg, sigui formant-hi una peça, sigui separat i superposat Al segle XIV apareix sovint folrat
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…
bicoquet
Història
Militar
Casc semblant al bacinet, usat a Catalunya a la segona meitat del s XV.
arnès blanc

Parts de què es compon l’arnès blanc: 1, bacinet; 2, gorgera; 3, cuirassa; 4, pansera; 5, faldatge; 6, escarselló; 7, espatllàs; 8, colzera; 9, amantbraç; 10, manyopa; 11, guantellet; 12, cuixot; 13 genollera; 14, gambera; 15, sabató (estàtua d’argent de sant Jordi, 1425, capella del palau de la Generalitat, Barcelona)
© Fototeca.cat
Militar
Expressió emprada a partir del s. XV per a designar l’armadura de ferro rígid o d’acer polit ( arnès
).
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…