Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan…
baixkir
Lingüística i sociolingüística
Llengua, semblant al tàtar de Kazan’, que forma part dels parlars turcs nord-occidentals, parlada pels baixkirs.
Se'n distingeix per diverses particularitats fonètiques el consonantisme l’acosta al kazakh La llengua literària, constituïda d’ençà de la creació de la República Autònoma el 1919, és formada bàsicament a partir dels dialectes del sud-oest de Baixkíria
turc | turca
Història
Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…
mordovià
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup finoúgric de la família uraliana, parlada per més d’un milió de persones, barrejades amb russos, tàtars, baixkirs i txuvaixos, en una zona extensa de Rússia que va del riu Oka a l’oest fins al riu Belaja a l’est.
Ultra els trets uralians comuns, el mordovià és caracteritzat per la distinció entre declinació indefinida i definida aquesta amb article posposat, per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva, per la conjugació del predicat nominal i per la gran quantitat dels manlleus russos i tàtars El mordovià està fragmentat en dos dialectes principals, l’oriental o erza i l’occidental o mokša , força diferents Després del 1917 ambdós dialectes donaren origen a les respectives normes escrites i llengües literàries