Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
balda
balda de ferro forjat (ss XVI-XVII)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça de fusta, de ferro, etc, que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc.
Per la seva forma hom distingeix les baldes planes, les baldes de ganxo o gafets i les anomenades de nas de porc, que encaixen amb un nas que presenta un pla inclinat per tal que les portes es tanquin soles, de cop
falleba
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc, de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc, del bastiment o se’n desprenguin.
A l’indret més a mà, hi va unida una balda per a fer-la girar La falleba serveix per a mantenir tancada la porta, la finestra, etc
clau
Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc.
La forma de la clau depèn del mecanisme del pany les de balda i les de dent, tant les de metxó com les foradades, actuen movent el pestell en les de figura, aquesta és l’apropiada per a entrar en la silueta del forat del pany i vèncer les guardes d’aquest les de serreta, tant les planes com les estriades, i les de gorges, accionen els mecanismes pius o gorges que immobilitzen el pestell
nas
Construcció i obres públiques
Peça metàl·lica amb la qual encaixa la balda.
baldó
Balda petita, especialment la que va fixada pel mig.
baldeta
Balda petita, especialment la que va fixada per una banda.
tanca
Balda, barra, etc, amb què hom tanca una porta, un finestró, etc.
pany
A l’esquerra, pany de cop i de clau on la pala de la clau acciona una gorja; a la dreta, esquema d’un pany de seguretat de pius horitzontals i dos pestells verticals
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Dispositiu de fixació d’una peça o un element mòbil (com una porta, un calaix, la barra d’un cadenat, la barra de direcció d’un automòbil, etc) a un altre element fix respecte al primer (el bastiment, el buc, la caixa, el suport del pany, etc, respectivament), de manera que per a alliberar l’element mòbil immobilitzat cal fer obrar el mecanisme del dispositiu, normalment amb la clau corresponent.
En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells o llisquets i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada o pel moviment de les guardes clau de figura, dels pius clau de serreta, tant la plana com l’estriada o de les gorges clau de gorges En alguns panys, com els de les portes metàlliques enrotllables, són accionats simultàniament…
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…