Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
bandolerisme
Història
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc.
Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…
roder | rodera
Història
Al País Valencià i, almenys, des del segle XIX, bandoler (bandolerisme).
Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget, i d’altres La figura d’…
bandositat
Història
Grup o facció format per cercar avantatges personals, per resoldre qüestions de jurisdicció, per satisfer l’honor o per venjança personal.
A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme
trabucaire

Gravat que representa dos trabucaires
Història
Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins), al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.
Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració
nyerro
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII.
Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe…
quadrilla
Història
Grup armat de la Santa Hermandad creat pels Reis Catòlics (1476), malgrat l’oposició de l’aristocràcia, per a controlar el bandolerisme i la noblesa.
cadell
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què era dividit el Principat de Catalunya, contraposat al dels nyerros, que tingué la major activitat durant el primer terç del segle XVII, moment de la màxima expansió del bandolerisme
a Catalunya.
El nom de cadells, per a designar una fracció, apareix ja el s XIII, i estigué vinculat a la família Cadell nyerro Els primers anys del s XVII, a la plana de Vic, rebien el nom de robusters , del bisbe de Vic Francesc Robuster i Sala, cap de la fracció vigatana Durant la guerra contra Felip IV, els cadells, i entre ells Josep Fontanella i Josep Margarit, gaudiren d’una notable influència política Ha estat suggerit que els cadells representaven els interessos dels pagesos, o bé els drets de les ciutats, contra els dels senyors, representats pels nyerros
guàrdia civil
Militar
Membre d’un cos policial de caràcter militar de l’Estat espanyol anomenat també guàrdia civil creat per al manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l’execució de les lleis.
Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el qual la comandà fins el 1854 Dos anys després de la seva creació 1846, el capità Manuel Buceta protagonitzà un cop fallit, i el 1876, coordinat amb l’exèrcit, dugué a terme el cop d’estat que enderrocà la Primera República Des del 1929 és coneguda també com La Benemérita, en ser-li atorgada la Gran Creu de l’Orde Civil de Beneficència L’actuació de la guàrdia civil, centrada de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la…
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…
cavaller
Història
A partir del segle XIII, membre de militar
, anomenat sovint simplement militar; a partir del segle XV rebé també el nom de gentilhome
.
Calia que fos armat cavaller armar cavaller, és a dir, que esdevingués cavaller fet En un principi, a la corona catalanoaragonesa, només podien accedir-hi el donzell al Principat i al Regne de Mallorca, el generós o l'home de paratge al Regne de València, o l'infançó al regne d’Aragó, però no fou mai una casta tancada i es nodrí constantment de ciutadans i homes lliures fets cavallers per gràcia reial com a premi a serveis fets a la guerra o a l’administració o per haver deixat diners al rei sovint, doncs, es tractava d’una veritable venda Els cavallers constituïen, amb els nobles pròpiament…