Resultats de la cerca

Els procedents de l’esporgada feta poc temps abans de la brotada són els millors El sistema de barbats és emprat principalment en aquelles varietats que arrelen difícilment estaca

Presenten fulles estipulades, generalment lobulades o partides, i flors grosses amb pètals sovint peluts exteriorment, i anteres sovint diteques amb els grans de pollen llisos i gineceu format per dos o cinc carpels concrescents Algunes bombacàcies proporcionen fusta lleugera, per exemple les del gènere Ochroma balsa o tenen un paper molt important a la sabana africana barbats Bombacàcies més destacades Adansonia digitata baobab Cavanillesia sp cavanillèsia Ceiba sp ceiba Ceiba pentandra capoquer Chorisia sp corísia Ochroma lagopus balsa

Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen…

Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i…