Resultats de la cerca

El barbiturisme subagut és produït per l’ús freqüent i prolongat de dosis mitjanes de barbitúrics la simptomatologia és presidida per son profunda, i poden presentar-se erupcions cutànies, tremolors, disàrtria, nistagme, diplegia, etc El barbiturisme agut és produït per dosis molt fortes de barbitúrics en temptatives de suïcidi o per accident pot conduir al coma i a la mort si hom no practica ràpidament un tractament adequat en les formes menys greus, el coma s’alterna amb estats d’agitació delirant El barbiturisme crònic, anomenat també toxicomania barbitúrica, és…

Actua com a depressor del sistema nerviós central i provoca una disminució de l’activitat cortical Els més emprats i coneguts són els barbitúrics

Es presenta en forma de cristalls que es fonen, amb descomposició, a 135°C És emprat en la indústria farmacèutica per a l’obtenció de barbitúrics

Les alteracions són només psíquiques en les drogues que provoquen solament dependència psíquica cocaïna, cànnabis, amfetamina, etc contràriament, en les que originen dependència física morfina, heroïna, barbitúrics, alcohol, etc, la síndrome produeix un quadre orgànic ocasionalment de molta gravetat La síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’anomenada delirium tremens

Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…

Contra el gran mal són emprats els barbitúrics, les hidantoïnes utilitzats també en les crisis jacksonianes i els bromurs Contra el petit mal , les oxazolidines, les succinimides i l’hormona adrenocorticotròpica ACTH En les crisis psicomotrius hom acut a la carbamazepina Sovint, el tractament associa dos o més fàrmacs, els quals, però, tenen efectes secundaris, per la qual cosa cal un control mèdic rigorós La supressió del tractament amb antiepilèptics ha d’ésser gradual, car una interrupció brusca pot desencadenar nous atacs

En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…

Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta habitud no es…

Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…

Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…