Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura,…
trinquet
Altres esports de pilota o bola
Recinte del joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana
.
Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-hi les…
traspunt
Teatre
Apuntador que dels bastidors estant avisa els actors per sortir i apunta els primers mots.
mutació
Teatre
Cadascun dels canvis d’escena que es fan al teatre mudant els telons o bastidors.
varal
Teatre
Pal llarg i prim, especialment el que es col·loca entre bastidors per posar-hi els llums.
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol…
piano
piano i bust de Chopin en una cel·la de la cartoixa de Valldemossa, Mallorca, dedicada al compositor
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical cordòfon amb mecanisme de martellets accionats per mitjà d’un teclat.
Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…