Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
batlle
Història del dret
Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic (feudals i emfitèutics, o no).
Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del…
batlle
Dret administratiu
Dret processal
A Andorra, jutge ordinari de primera instància en les causes civils.
En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia, presentats pel…
batlle
Història del dret
Persona que tenia a càrrec seu l’administració o la representació dels interessos d’una altra.
Aquesta denominació era donada a Catalunya, del segle X al XII, a tota mena d’administradors de béns i drets en general, i, més particularment, al tutor o curador de menors o d’incapacitat
batlle natural
Història del dret
Batlle al qual era donat el càrrec en propietat en règim de quasi emfiteusi o per concessió graciosa.
Era inamovible, si no sofria l’amissió de la batllia pel fet d’haver mancat als seus deures, i transmissible per herència Al segle XVII, els batlles naturals jurisdiccionals rarament exercien l’ofici i nomenaven lloctinents i sotsbatlles que els substituïen, i, més endavant, d’altres ja amb el nom de batlle Després dels decrets de Nova Planta, a les baronies es mantingueren encara els batlles naturals, els quals proposaven al baró el nomenament del batlle efectiu Els batlles naturals desaparegueren amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials
batlle general
Història del dret
Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.
N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren…
batlle general
Història del dret
Oficial creat l’any 1815 per Ferran VII amb el caràcter exclusiu d’administrador del patrimoni reial i amb jurisdicció privativa i atractiva; depenia directament del majordom del rei.
batlle d’aigües
Història del dret
Càrrec creat en ésser suprimit el de batlle general després del decret de Nova Planta.
Tenia missió de policia dels cursos d’aigües, d’atorgament de concessions administratives a particulars, de dirimir qüestions entre aquests per raó d’aigües públiques i privades i d’altres matèries relacionades amb els aprofitaments hidràulics La jurisdicció del batlle d’aigües s’extingí quan, de les seves matèries, les de dret privat passaren a la jurisdicció ordinària, i les administratives, als governadors civils
batlle de sac
Història del dret
Administrador al servei d’un senyor territorial, que tenia cura de recaptar els rèdits que pagaven emfiteutes i arrendataris.
També havia d’exigir la prestació dels serveis personals que resultaven de l’adscripció a la terra per part dels camperols, de recaptar els profits adventicis provinents de les exaccions forçades dels mals usos, el cobrament de lluïsmes i foriscapis Era retribuït mitjançant el redelme la tercera part del delme dels rèdits a la Catalunya Vella, el batlle de sac tenia dret, a més, a la percepció dels parells, tant d’allò que el senyor cobrava com d’allò de què feia gràcia de no cobrar El batlle havia de fer jurament de fidelitat al senyor i, sovint, prestar-li…
ral del batlle
Història del dret
Prestació senyorial que hom pagava a Catalunya.
Fou abolida el 1823
alcalde | alcaldessa
Història
Dret administratiu
President de l’ajuntament i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina