Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
arxiu bibliogràfic
Arxivística i biblioteconomia
Recull de notícies bibliogràfiques sobre temes diversos o persones determinades.
Aplega, amb la nota bibliogràfica dels llibres i opuscles sobre el tema, articles i notes de periòdic, programes, fulls impresos i tota mena d’impresos que tinguin connexió amb el tema
verso
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
La cara del darrere d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al recto
.
A les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats, no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujadament, v o v° després del número corresponent Per exemple, foli 44 v
banc de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades factuals o numèriques que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador, proveït d’un adequat programa d’aplicació que procura la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització, i que poden ésser consultades a distància per via telemàtica.
Quan el conjunt és de dades bibliogràfiques, que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, rep el nom de base bibliogràfica de dades o, simplement, base de dades
recto
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
El dret d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al verso
.
En els papirs papir acostuma a ésser la cara dels fils parallels a l’escriptura En les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujat r o r ° després del número corresponent Per exemple, foli 44 r
aparat crític
Diplomàtica i altres branques
Conjunt de dades de caràcter històric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic, etc, destinades a fonamentar científicament les circumstàncies que concorren en un text narratiu o en un document.
Modernament l’aparat crític és imprescindible en les edicions de texts, i comprèn diversos aspectes entre ells l’exposició, per ordre cronològic, dels exemplars existents, llurs característiques i l’arxiu o biblioteca on són conservats la collocació o establiment del text les referències a edicions o citacions bibliogràfiques L’aparat crític ve ésser el resultat d’una branca de l’heurística, o crítica de fonts històriques
bibliògraf | bibliògrafa
Persona entesa en bibliografia, que domina els mètodes de descripció material del llibre, prepara llistes bibliogràfiques i redacta catàlegs.
classificació Bacon
Arxivística i biblioteconomia
Classificació de les ciències establerta per Francis Bacon, que influí notablement en les classificacions bibliogràfiques posteriors, especialment en la del British Museum i en la classificació decimal de Melvil Dewey.
Comprèn tres grans grups que corresponen a la memòria, a la imaginació i a la raó, de les quals fa derivar la història que divideix en natural i civil, la poesia narrativa, dramàtica i parabòlica i la filosofia divina, natural i humana
base de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades bibliogràfiques (dades secundàries), que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador ( ordinador distribuïdor de base de dades
o ordinador host
).
L’ordinador és proveït d’un adequat programa d’aplicació que permet la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització les dades poden ésser consultades a distància per via telemàtica
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…
historiografia de l’esport

Portada del treball d’historiografia de l’esport Dona i esport a la Catalunya dels anys trenta
Enciclopèdia Catalana
Esport general
Historiografia
Ciència que narra i analitza el passat de l’activitat esportiva.
En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va proposar una…