Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
música argentina
Música
Art musical de la República Argentina.
Ja a partir del 1580, durant la colonització castellana, fou introduïda lentament la música europea A les missions dels jesuïtes els indígenes aprengueren a tocar diversos instruments guitarres, violes, llaüts, cornetes, xeremies, baixons, etc També foren iniciats en la fabricació d’instruments Hi ha notícies d’un orgue a l’església de Santiago del Estero 1596 Els jesuïtes que es destacaren en el camp musical foren Louis Berger, Joannes Vasaeus, Florian Pauken i, molt especialment, Domenico Zipoli 1688-1726, músic toscà que, a partir del 1717, any de la seva arribada a l’Argentina, fou mestre…
trinitari
Cristianisme
Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius fundat per Joan de Mata i Fèlix de Valois i aprovat pel papa Innocenci III el 1198.
La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…
salt d’obstacles
Hípica
Modalitat hípica en què un genet a cavall ha de superar amb un ordre predeterminat un recorregut fixat d’obstacles, obtenint la mínima penalització.
Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet…
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…
gralla

Gralla seca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i sis per als…
,
auca

Auca dels Baladrers de Barcelona, impresa a Barcelona per Antoni Bosch el 1865
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Art
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…