Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
ble
Floc de cabells que pengen.
ble
Cordó, cinta, feix de filaments (de cotó, cànem, etc), posat a l’interior dels ciris, les candeles o les bugies, o bé al bec dels llums d’oli, petroli, etc (on s’amara de líquid combustible), per tal d’obtenir-ne llum una vegada iniciada la ignició.
ble de greixatge
Tecnologia
Ble que pel seu poder d’absorció és emprat per a mantenir la lubrificació d’una peça, d’un òrgan de màquina, etc.
estepa blenera
Estepa blenera
Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears
ciri
Ciris al voltant de la Verge
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que aparta la tenebra i…
temàtic | temàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.
De vegades és absent i s’anomena zero d’altres, fins i tot sovint, és una vocal, que rep el nom de vocal temàtica am-a-ble, tem-i-ble
forma lliure
Lingüística i sociolingüística
Forma que pot ésser usada com a proposició; per exemple, un mot (estima).
No, en canvi, les formes limitades, com els afixos estima-ble, re-presentar
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
duiquer
Duiquer comú (Sylvicapra grimmia)
ONG OeBenin iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Nom donat a uns mamífers artiodàctils remugants, de la família dels bòvids i de la subfamília dels antilopins, pertanyents als gèneres Cephalophus, Philantomba, Sylvicapra i Guevei.
Es caracteritzen per la talla relativament reduïda com a màxim 50 cm d’altura en la creu i per tenir el cap arrodonit, la cara nua, les banyes petites i un ble de pèls llargs sobre el front, enmig de les banyes Hi ha unes seixanta espècies de duikers , esteses per l’Àfrica tropical i equatorial
brandó
Atxa de cera d’un sol ble.