Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
atxa
Ciri gros i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens.
crepar
Aixecar blens (de cabells) pentinant-los de la punta a l’arrel a fi d’inflar-los perquè aparentin més volum.
gresol
Llum d’oli consistent en un vas de terra refractària, de metall, etc, dins el qual hom posa l’oli i un o més blens.
bolet de tinta
© Jan Ševčík
Micologia
Bolet de la família de les coprinàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, de barret oblong, cilindroide, recobert de blens, de primer blancs i després ocracis.
Aquest barret recobreix la major part del peu, que és blanc, amb un petit anell Les làmines són de primer rosades, i al final negres i deliqüescents, fins a desfer-se en un líquid negre que havia estat emprat com a tinta Creix en terres ben adobades, conreus, vores de camins transitats per bestiar, sovint en colònies amb aspecte de dits Bé que de carn fràgil i efímera, és considerat un dels millors bolets
cua d’ermini
cua d’ermini
Heràldica
Cadascuna de les clapes negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part superior per tres punts col·locats 1, 2.
Posada sola o en nombre determinat, hom la considera figura d’un escut
cameta de perdiu
dexternienhaus (CC BY-NC 4.0)
Micologia
Petit bolet, de la família de les higroforàcies, de barret vermell amb blens bruns, pla, d’1 a 2 cm de diàmetre, i cama del mateix color, groga a la base, propi de molleres de muntanya.
llumenera
Electrònica i informàtica
Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, i una barreta que el travessa en sentit vertical proveïda d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
També té una o més pantalles que, com el dipòsit de l’oli, poden ésser desplaçades al llarg de la barreta
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…